COM I QUAN
INICIAR EL PROCÉS DE CONTROL D’ESFÍNTERS
Aprofitant la bonança de la primavera i l’estiu, són moltes les famílies que
es plantegen treure el bolquer al seu fill o filla. A més a més, la situació de
confinament que estem vivint propicia que disposem de major temps per atendre i
acompanyar aquest procés. Volem compartir amb vosaltres la nostra visió i
experiència a la llar d’infants: no hi ha una època de l’any o edat concreta
per deixar el bolquer, i tampoc una recepta exacta de com s’ha de fer. No es
tracta d’un aprenentatge sinó d’una adquisició que s’anirà assolint
progressivament. Cada nen/a té el seu propi ritme de maduració (neurològica,
psicològica, corporal, emocional, afectiva i social), i només des d’aquesta comprensió i respecte podrem acompanyar-lo en el procés
del control d’esfínters.
A més a més d’ un domini del seu propi cos (integració́
del seu esquema corporal i de la imatge mental del seu cos), s’ha de sentir
segur/a emocionalment per no tenir por d’allunyar-se del lloc on estan, de
desprendre’s de quelcom que surt del seu cos i que entén que forma part de si
mateix/a i, sobretot, de no arribar a temps, amb tot el que això comporta.
En un ambient acollidor i interessant, els infants estan atents a aquells que els
envolten i s’alegren de poder imitar-los. Sorgeix
el desig conscient de ser i fer com els grans. No necessiten, doncs, cap
entrenament del control d’esfínters, sinó un acompanyament en el camí de
l’adquisició de noves competències, recorregut amb empatia i comprensió ens
els seus esforços de manera sostinguda, ho aconsegueixen o no.
COM SABEM QUE ÉS EL MOMENT DE DIR ADÉU ALS
BOLQUERS?
Quan observem una sèrie d’indicadors en el desenvolupament de
l’infant, sabrem que està preparat per iniciar aquest procés. Aquestes
senyals són:
- Coneix les parts del cos i sap per on surten el “pipí” i la “caca”.
- No es refereix a ell mateix com “el nen”, “El Marc”, “La Maria”..., sinó que apareix l’ús del “Jo” i dels verbs en primera persona.
- Presència de l’esbós de les primeres representacions de la figura humana i el tancament de grafismes circulars.
- Coneix l’orinal, el vàter, el paper higiènic, les calcetes o els calçotets.
- Té consciència de si està mullat/da o sec/a.
- Li molesta portar el bolquer amb la femta.
- Mostra interès pel procés de deixar el bolquer i vol seure al vàter o l’orinal.
QUÈ PODEU FER
LES FAMÍLIES PER ACOMPANYAR ALS VOSTRES FILLS/ES EN AQUEST PROCÉS?
El més important és tenir present que el control
d’esfínters té a veure amb un desenvolupament maduratiu general, i que si és
portat a terme AMB RESPECTE al ritme
evolutiu de cada infant, es produirà amb
tranquil·litat. Dit d’una altra manera, no podem obligar a un infant a deixar el bolquer. L’equip educatiu
us aconsellem:
- Poseu-li roba que l’infant pugui baixar i pujar amb autonomia (eviteu pantalons rígids, amb botons, bodies, petos...).
- Convideu a l’infant a anar a l’orinal, mai forçar-lo.
- Eviteu comentaris negatius, ni tampoc referir-vos a la caca de forma negativa o com quelcom brut.
- Anomeneu els objectes del lavabo (“Això es un vàter, com el del pare i la mare”) i les parts del seu cos mentre l’ajudeu a posar el bolquer (“Veig que estàs incòmode, et sents mullat? Podem anar a canviar-te”).
- Col·loqueu l’orinal en un lloc visible per tal que hi tingui accés, s’hi apropi i i hi pugui jugar.
- Podem familiaritzar posant-lo a l’orinal sense bolquer abans del bany i explicar un conte curt.
- Convideu a l’infant a anar al lavabo amb vosaltres amb un “Vaig al lavabo, em vols acompanyar?”. Si no ens amaguem, ens podrà observar i veure-ho com una situació més natural.
- Podem agafar un conte com a un recurs que ens ajudi en el transcurs d’aquest procés. Us proposem el llibre “Què portes dins del bolquer?“, de l’Editorial Cruïlla.
- Creeu jocs en què pugueu incloure objectes que estiguin relacionats amb el lavabo, seqüències amb els passos d’anar al vàter, etc.
RECORDA
- Esperar al “moment adequat”.
- Mantenir la calma, respectar els seus temps i no forçar.
- Assegurar un entorn tranquil i agradable.
- Poseu paraules a tot allò que succeeixi, utilitzant un llenguatge clar i fàcil d’entendre.
- Evitar enfadar-se, donar sermons, renyar, castigar o que la coacció sigui un reforçador per a l’infant.
- No preguntar-li contínuament si vol anar al lavabo (si nosaltres assumim el control, no permetrem que pugui tenir consciència de les seves sensacions i les manifesti).
- Aprofiteu les rutines naturals del dia perquè els ajudin a ser sistemàtics i consistents al llarg del temps (per exemple, fer un pipí abans d’anar a dormir o a l’aixecar-se al matí).
- Accepteu els possibles retrocessos com a part del procés. Si alguna família s’ha avançat sense que l’infant estigui preparat, el més adequat és tornar-li a posar i esperar que sigui el seu moment.
Esperem que aquests consells us siguin
d’utilitat i, tot i que les circumstàncies actuals ens impedeixen estar al
vostre costat i compartir aquest procés en el dia a dia, us recordem que ens
teniu a la vostra disposició per qualsevol dubte o comentari.
BIBLIOGRAFIA:
- AAVV (2012): “Favoreciendo la actividad autónoma y el juego libre de los ninos y niñas de 0 a 3 años. Guía de orientación”. Ministerio de Educación de Perú.
- CHOKDER, Myrtha H (2006): “Assolir el control d’esfínters”. Revista Infància, núm. 214, pp. 37-40.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada