Motricitat fina

US PROPOSEM DIFERENTS ACTIVITATS PER ANAR PRACTICANT LA MOTRICITAT FINA, US ANIMEU A FER-NE ALGUNA?

La motricitat fina fa referència als moviments voluntaris molt precisos de les mans, peus i dits, que impliquen petits grups de músculs i que requereixen una major coordinació.

1.- COLLARETS AMB PALLETES:

Primer de tot haureu de tallar les palletes a trossets com veieu a la imatge, després amb un tros de cordill anem enfilant les palletes per fer un bonic collaret, també podem afegir floretes fetes de paper.

                                 

2.- CAMINETS AMB PEDRES, BOTONS O EL QUE TROBEM PER CASA:

Agafem un full i dibuixem diferents formes, camins, etc. que ens agradi, fins i tot algun dibuix senzill, busquem per casa si tenim pedretes, botons, colors, fitxes... i fem caminets per sobre les línies, podem fer-los del mateix color o intentar fer seriacions.

              

3.- Bola... Boleta...ben rodoneta:

En aquesta ocasió us presentem aquesta senzilla activitat amb què els nens i nenes realitzaran un gran treball motriu.

A més de fomentar el desenvolupament general, potenciarà un treball de coordinació oculomanual i de precisió. Això és així perquè els moviments de les seves mans i braços seran decisius per al resultat satisfactori de la mateixa, que no serà un altre que introduir les boles de colors en els pots preparats per a això amb ajuda d'un cullerot.

Què necessitem:
Un recipient gran rectangular
Dos o més garrafes transparents i buides amb la boca ampla
un cullerot
Boles de colors de mida adequada
Aigua

Introduirem les dues o més garrafes d'aigua en el recipient rectangular i, a continuació, l'omplirem d'aigua. Un cop estigui ple d'aigua, abocarem les boles de colors i estarà a punt per jugar.

 

4.- PRACTIQUEM AMB ELS BOTONS:

Aviat molts dels vostres fills aniran a l'escola i hauran de posar-se la bata sols, a vegades els hi cal ajuda perquè alguns botons els hi agrada jugar molt i els hi costa entrar pel trau.
Per això hem de practicar cada dia una estona. A part de treballar els hàbits també es treballa la motricitat fina i d'aquesta manera es va adquirint més precisió oculo-manual.
Us proposem que tot recitant aquesta cançó, que els agradarà molt aneu practicant...

"Botó botonet has de passar pel foradet, si no pots passar (dir el nom del nen/nena) t'ajudarà". 

Dia de la dansa

Avui és el dia internacional de la dansa i volem que ningú es quedi sense ballar a casa.

Perquè és important la dansa?
 

L'infant té la necessitat innata de moure's, d'expressar-se i de comunicar-se a través del llenguatge corporal.

A mesura que va adquirint coneixement del seu cos, el permetrà experimentar i descobrir les seves possibilitats de moviment, millorarà en la coordinació  i agilitat, també afavorirà a la localtizació de les diferents parts del cos i els seu moviment amb consciència i independència.

A mes a més el permetrà conèixer i compartir l'espai amb altres nens i nenes.

Aquest domini del seu propi cos i de l'espai on es mou aportarà a l'infant seguretat i autoestima facilitant la seva relació social.

Per altra banda, com tota expressió artística, activarà la seva fantasia i desenvoluparà la seva part més creativa.

A través de la música el permetrà descobrir i experimentar una vivència que convidarà a deixar fluir les seves emocions i sensacions.

A gaudir de la dansa i a ballar!

Encaixos

Bon dia famílies,

Avui us proposem una activitat per gaudir en família.

Amb unes quantes joguines i uns fulls podem fer uns encaixos nous. Us animeu?

A continuació us deixem unes notes on s'expliquen els objectius que aconseguirem jugant als encaixos.

Adéu bolquer!

COM I QUAN

INICIAR EL PROCÉS DE CONTROL D’ESFÍNTERS

Aprofitant la bonança de la primavera i l’estiu, són moltes les famílies que es plantegen treure el bolquer al seu fill o filla. A més a més, la situació de confinament que estem vivint propicia que disposem de major temps per atendre i acompanyar aquest procés. Volem compartir amb vosaltres la nostra visió i experiència a la llar d’infants: no hi ha una època de l’any o edat concreta per deixar el bolquer, i tampoc una recepta exacta de com s’ha de fer. No es tracta  d’un aprenentatge sinó d’una adquisició que s’anirà assolint progressivament. Cada nen/a té el seu propi ritme de maduració (neurològica, psicològica, corporal, emocional, afectiva i social), i només des d’aquesta comprensió i respecte podrem acompanyar-lo en el procés del control d’esfínters. 

A més a més d’ un domini del seu propi cos (integració́ del seu esquema corporal i de la imatge mental del seu cos), s’ha de sentir segur/a emocionalment per no tenir por d’allunyar-se del lloc on estan, de desprendre’s de quelcom que surt del seu cos i que entén que forma part de si mateix/a i, sobretot, de no arribar a temps, amb tot el que això comporta. 

En un ambient acollidor i interessant, els infants estan atents a aquells que els envolten i s’alegren de poder imitar-los. Sorgeix el desig conscient de ser i fer com els grans. No necessiten, doncs, cap entrenament del control d’esfínters, sinó un acompanyament en el camí de l’adquisició de noves competències, recorregut amb empatia i comprensió ens els seus esforços de manera sostinguda, ho aconsegueixen o no. 

COM SABEM QUE ÉS EL MOMENT DE DIR ADÉU ALS BOLQUERS? 

 

Quan observem una sèrie d’indicadors en el desenvolupament de l’infant, sabrem que està preparat per iniciar aquest procés. Aquestes senyals són:

• Coneix les parts del cos i sap per on surten el “pipí” i la “caca”.
• No es refereix a ell mateix com “el nen”, “El Marc”, “La Maria”..., sinó que apareix l’ús del “Jo” i dels verbs en primera persona.
• Presència de l’esbós de les primeres representacions de la figura humana i el tancament de grafismes circulars.
• Coneix l’orinal, el vàter, el paper higiènic, les calcetes o els calçotets.
• Té consciència de si està mullat/da o sec/a.
• Li molesta portar el bolquer amb la femta.
• Mostra interès pel procés de deixar el bolquer i vol seure al vàter o l’orinal.

QUÈ PODEU FER LES FAMÍLIES PER ACOMPANYAR ALS VOSTRES FILLS/ES EN AQUEST PROCÉS? 

El més important és tenir present que el control d’esfínters té a veure amb un desenvolupament maduratiu general, i que si és portat a terme AMB RESPECTE al ritme evolutiu de cada infant, es produirà amb tranquil·litat. Dit d’una altra manera, no podem obligar a un infant a deixar el bolquer. L’equip educatiu us aconsellem:

1. Poseu-li roba que l’infant pugui baixar i pujar amb autonomia (eviteu pantalons rígids, amb botons, bodies, petos...).
2. Convideu a l’infant a anar a l’orinal, mai forçar-lo.
3. Eviteu  comentaris negatius, ni tampoc referir-vos a la caca de forma negativa o com quelcom brut.
4. Anomeneu els objectes del lavabo (“Això es un vàter, com el del pare i la mare”) i les parts del seu cos mentre l’ajudeu a posar el bolquer (“Veig que estàs incòmode, et sents mullat? Podem anar a canviar-te”).
5. Col·loqueu l’orinal en un lloc visible per tal que hi tingui accés, s’hi apropi i i hi pugui jugar.
6. Podem familiaritzar posant-lo a l’orinal sense bolquer abans del bany i explicar un conte curt.
7. Convideu a l’infant a anar al lavabo amb vosaltres amb un “Vaig al lavabo, em vols acompanyar?”.  Si no ens amaguem, ens podrà observar i veure-ho com una situació més natural.
8. Podem agafar un conte com a un recurs que ens ajudi en el transcurs d’aquest procés. Us proposem el llibre “Què portes dins del bolquer?“, de l’Editorial Cruïlla.
9. Creeu jocs en què pugueu incloure objectes que estiguin relacionats amb el lavabo, seqüències amb els passos d’anar al vàter, etc.

RECORDA

• Esperar al “moment adequat”.
• Mantenir la calma, respectar els seus temps i no forçar.
• Assegurar un entorn tranquil i agradable.
• Poseu paraules a tot allò que succeeixi, utilitzant un llenguatge clar i fàcil d’entendre.
• Evitar enfadar-se, donar sermons, renyar, castigar o que la coacció sigui un reforçador per a l’infant.
• No preguntar-li contínuament si vol anar al lavabo (si nosaltres assumim el control, no permetrem que pugui tenir consciència de les seves sensacions i les manifesti).
• Aprofiteu les rutines naturals del dia perquè els ajudin a ser sistemàtics i consistents al llarg del temps (per exemple, fer un pipí abans d’anar a dormir o a l’aixecar-se al matí).
• Accepteu els possibles retrocessos com a part del procés. Si alguna família s’ha avançat sense que l’infant estigui preparat, el més adequat és tornar-li a posar i esperar que sigui el seu moment. 

Esperem que aquests consells us siguin d’utilitat i, tot i que les circumstàncies actuals ens impedeixen estar al vostre costat i compartir aquest procés en el dia a dia, us recordem que ens teniu a la vostra disposició per qualsevol dubte o comentari.

BIBLIOGRAFIA:

• AAVV (2012): “Favoreciendo la actividad autónoma y el juego libre de los ninos y niñas de 0 a 3 años. Guía de orientación”. Ministerio de Educación de Perú.
• CHOKDER, Myrtha H (2006): “Assolir el control d’esfínters”. Revista Infància, núm. 214, pp. 37-40.

https://www.piklerloczy.org/sites/default/files/documentos/myrtha_chokler_acceder_al_control_de_esfinteres.pdf 

https://www.aprendiendoconmontessori.com/2017/03/dejar-el-panal-al-estilo-montessori-7/ 

http://pediatriakm0.com/hora-deixar-bolquer/